La literatura és un fet artístic i cultural extraordinari que ha sigut creat per la humanitat. Però existeix un problema que no és nou: hi ha molta gent que no llig. I és pel fet de que la lectura ha sigut inculcada de mala manera, especialment en les escoles, on comença la mala visió cap a la lectura.
Aquesta realitat la podem vore en els números, i malgrat que hi ha gent que no llig, les xifres han augmentat. Les dones es posicionen com el sector que més llig (61, 6%), i la franja d’edat més lectora es troba entre els 14 i els 24 anys. Front d’ells, els majors són els que menys llegeixen (33,4%). A més, podem establir una correlació entre el nivell d’estudis i l’hàbit lector. Altre punt que té que vore amb l’augment de la lectura en els últims anys és el llibre electrònic.
La lectura té dos moments; en primer lloc es descodifica el text, es a dir, les seues grafies; i en segon lloc, es dona pas a la comprensió del text i d'allò que ocorre en la ment del lector. Les dues parts són importants i cap d’aquestes pot existir sense l’altra, però es important saber que llegir és molt més que desxifrar unes marques gràfiques. La lectura no és cap acció passiva, sinó una recerca i una construcció del sentit d’un mateix. El plaer de llegir és trobar gust en aquesta activitat per tindre ganes de continuar-la i renovar-la. Així doncs, es pot afirmar que la lectura és una qüestió activa perquè ha de haver una continua relació entre el lector i el text.
A partir d’aquesta reflexió es pot fer una distinció entre llegidor i lector. Llegidor és aquell que llegeix per obligació, de manera passiva, mentre que el lector és aquell que llegeix pel plaer de llegir, i per plaer de tot allò que comporta l’acció lectora.
“Tot lector per afecció, per
estima a allò que llegeix,
és una criatura capaç de submergir-se en els llacs
de la lletra impresa
per a mudar-se en una part d’allò que volguera ser i no
és.”
Llegir no es altra cosa que conversar. El llibre és un interlocutor discret al qui li pots tallar sempre la paraula i sempre podràs reconciliar-te. Però el que si que és, és recreació: la lectura és viure revivint. El fet de llegir ha comportat històricament la transformació dels homes i de les dones i de les societats canviants. Un clar exemple d’això ho podem trobar en les religions, les quals es fonamenten en un llibre considerat sagrat.
Submergir-se en un mar de paraules, trobar una illa anomenada idea i viure en el seu argument fins que una ona de premisses ens porta a una illa d'idea millor. Entrar en un espill de la vida a través del llenguatge escrit; devorar a pensaments cada símbol plasmat; fusionar-se amb la ment de l'autor. Viure vides a cada pas de fulla…
Sense dubte, la lectura és molt més que desxifrar. Descodificar un text i comprendre-ho és allò que diem l'acte de llegir, però no obstant això, hem de ser conscients que la lectura és nostra. És una mar oberta, un territori sense límits ni fronteres on la navegació, els camins i el rumb que podem prendre són totalment lliures a cada ésser humà; es per això perquè diem que la persona que llegeix, es llegeix a si mateixa.
No obstant això, si llegir ens proporciona innombrables beneficis i plaers, per què no llegim? Com a nombrosos estudis han anat demostrant al llarg dels anys, el llenguatge es tracta d'una sèrie de capacitats innates i inherents a l'ésser humà; ja que evolutivament, forma part d'un acte necessari i primitiu: comunicar-nos . Expressar idees o realitats, preguntar, etc.; són nocions que han estat presents en la història de l'ésser humà, i des dels primers sapiens s'han conservat en la nostra espècie i ens distingeixen dels altres animals.
L'ésser humà és un ser social que es comunica amb la seua espècie i amb el món. I per a poder aconseguir un major acompliment d'aquesta comunicació i convivència social, ens caracteritzem per presentar aquesta comunicació en el plànol escrit, en el qual la literatura es converteix en un fet que va més enllà de lo biològic i es converteix en una transformació de lo necessari a l'artístic i cultural; creat pel conjunt de la humanitat per a fer un pas més en l'innat cap a la millora de la civilització com a conjunt.
Doncs així, podem afirmar que el llenguatge i la comunicació és una potencialitat innata, i que la literatura és una extensió d'aquesta necessitat. Per tant, com a potencialitat, deu esclatar en cadascun de nosaltres des del naixement. No obstant açò, pot ser més o menys entrenada. Per açò, diem que la lectura és una habilitat que recau en l'innat de la comunicació, però posseeix caràcter adquisitiu, doncs podem i devem desenvolupar-la durant els nostres anys de vida per a afavorir una millor adaptabilitat social.
Per tant, la resposta a l'anterior pregunta radica que se'ns ha inculcat la lectura de mala manera. Podem i necessitem llegir, però molta gent no potencia aquesta habilitat i és especialment en l'escola on comença la mala visió cap a la lectura.
Nosaltres com a mestres ens enfrontem a una àrdua tasca: afavorir la bona lectura des de l’escola per tal de trencar amb les males visions ja en la infantessa. Per això, a banda de conèixer les avantatges personals –es a dir, allò que la lectura aporta a l’anima del lector–, també tenim que tindre en compte la relació existent entre llenguatge i pensament, estudiada durant anys per diversos psicòlegs, lingüistes, sociòlegs, etc. Per exemple, Vygotsky (1962) postula que tots dos aspectes s’influeixen mútuament. Per lo tant, la lectura principalment alimenta l’ànima i les sensacions del lector, però també és necessària per tal d’assolir un bon llenguatge i una lectura rica en matisos, ja que contribueix a una major capacitat de pensament.
Per lo tant, els docents ens enfrontem al dilema de obligar o no obligar les lectures en el col·legi. Personalment, crec que por una banda no hi ha que obligar a llegir, ja que la lectura té que assolir-se com un acte de llibertat de coneixement, però malgrat això, si permetem que els xiquets es queden sense llegir certes obres que considerem rellevants, estarem mirant cap altra banda en el seu desenvolupament integral. Per això, considere necessària una educació lectora que ni obligue ni deixe forats educatius, sinó que redirigisca al xiquet cap al coneixement amb actuacions pedagògiques semi-dirigides, en les que la motivació cap a la lectura siga el principal pilar.
En aquesta tasca, les NTIC poden ajudar-nos molt positivament, ja que augmenten la motivació de l’alumnat, però, personalment com a mestra no m’agradaria que TIC’s com els llibres electrònics substituïren als llibres en paper; crec que deuríem oferir els dos mètodes als xiquets i fer-los gaudir de les experiències que els dos comporten.
A més, hem de ser acurats amb els mètodes emprats per a fomentar la lectura, ja que no tenim que condicionar al xiquet: no tenim que castigar-ho a llegir o presentar la lectura com una alternativa a la televisió o als videojocs; ja que es tracta d’una activitat distinta i també lúdica que no pot substituir a una altra, sinó acompanyar-la també en el desenvolupament i en la felicitat del xiquet.
Per últim, hem de destacar la idea de la no innocència de la lectura, ja que mai la lectura és un acte innocent, fins i tot la literatura infantil. Els llibres no són innocents pel simple fet de que són cultura i destraven l’ànima, la llibertat i la potencialitat del lector.
Submergir-se en un mar de paraules, trobar una illa anomenada idea i viure en el seu argument fins que una ona de premisses ens porta a una illa d'idea millor. Entrar en un espill de la vida a través del llenguatge escrit; devorar a pensaments cada símbol plasmat; fusionar-se amb la ment de l'autor. Viure vides a cada pas de fulla…
Sense dubte, la lectura és molt més que desxifrar. Descodificar un text i comprendre-ho és allò que diem l'acte de llegir, però no obstant això, hem de ser conscients que la lectura és nostra. És una mar oberta, un territori sense límits ni fronteres on la navegació, els camins i el rumb que podem prendre són totalment lliures a cada ésser humà; es per això perquè diem que la persona que llegeix, es llegeix a si mateixa.
No obstant això, si llegir ens proporciona innombrables beneficis i plaers, per què no llegim? Com a nombrosos estudis han anat demostrant al llarg dels anys, el llenguatge es tracta d'una sèrie de capacitats innates i inherents a l'ésser humà; ja que evolutivament, forma part d'un acte necessari i primitiu: comunicar-nos . Expressar idees o realitats, preguntar, etc.; són nocions que han estat presents en la història de l'ésser humà, i des dels primers sapiens s'han conservat en la nostra espècie i ens distingeixen dels altres animals.
L'ésser humà és un ser social que es comunica amb la seua espècie i amb el món. I per a poder aconseguir un major acompliment d'aquesta comunicació i convivència social, ens caracteritzem per presentar aquesta comunicació en el plànol escrit, en el qual la literatura es converteix en un fet que va més enllà de lo biològic i es converteix en una transformació de lo necessari a l'artístic i cultural; creat pel conjunt de la humanitat per a fer un pas més en l'innat cap a la millora de la civilització com a conjunt.
Doncs així, podem afirmar que el llenguatge i la comunicació és una potencialitat innata, i que la literatura és una extensió d'aquesta necessitat. Per tant, com a potencialitat, deu esclatar en cadascun de nosaltres des del naixement. No obstant açò, pot ser més o menys entrenada. Per açò, diem que la lectura és una habilitat que recau en l'innat de la comunicació, però posseeix caràcter adquisitiu, doncs podem i devem desenvolupar-la durant els nostres anys de vida per a afavorir una millor adaptabilitat social.
Per tant, la resposta a l'anterior pregunta radica que se'ns ha inculcat la lectura de mala manera. Podem i necessitem llegir, però molta gent no potencia aquesta habilitat i és especialment en l'escola on comença la mala visió cap a la lectura.
Nosaltres com a mestres ens enfrontem a una àrdua tasca: afavorir la bona lectura des de l’escola per tal de trencar amb les males visions ja en la infantessa. Per això, a banda de conèixer les avantatges personals –es a dir, allò que la lectura aporta a l’anima del lector–, també tenim que tindre en compte la relació existent entre llenguatge i pensament, estudiada durant anys per diversos psicòlegs, lingüistes, sociòlegs, etc. Per exemple, Vygotsky (1962) postula que tots dos aspectes s’influeixen mútuament. Per lo tant, la lectura principalment alimenta l’ànima i les sensacions del lector, però també és necessària per tal d’assolir un bon llenguatge i una lectura rica en matisos, ja que contribueix a una major capacitat de pensament.
Per lo tant, els docents ens enfrontem al dilema de obligar o no obligar les lectures en el col·legi. Personalment, crec que por una banda no hi ha que obligar a llegir, ja que la lectura té que assolir-se com un acte de llibertat de coneixement, però malgrat això, si permetem que els xiquets es queden sense llegir certes obres que considerem rellevants, estarem mirant cap altra banda en el seu desenvolupament integral. Per això, considere necessària una educació lectora que ni obligue ni deixe forats educatius, sinó que redirigisca al xiquet cap al coneixement amb actuacions pedagògiques semi-dirigides, en les que la motivació cap a la lectura siga el principal pilar.
En aquesta tasca, les NTIC poden ajudar-nos molt positivament, ja que augmenten la motivació de l’alumnat, però, personalment com a mestra no m’agradaria que TIC’s com els llibres electrònics substituïren als llibres en paper; crec que deuríem oferir els dos mètodes als xiquets i fer-los gaudir de les experiències que els dos comporten.
A més, hem de ser acurats amb els mètodes emprats per a fomentar la lectura, ja que no tenim que condicionar al xiquet: no tenim que castigar-ho a llegir o presentar la lectura com una alternativa a la televisió o als videojocs; ja que es tracta d’una activitat distinta i també lúdica que no pot substituir a una altra, sinó acompanyar-la també en el desenvolupament i en la felicitat del xiquet.
Per últim, hem de destacar la idea de la no innocència de la lectura, ja que mai la lectura és un acte innocent, fins i tot la literatura infantil. Els llibres no són innocents pel simple fet de que són cultura i destraven l’ànima, la llibertat i la potencialitat del lector.
No hay comentarios:
Publicar un comentario